Mai Més (2): M de Monstre, de Talia Dutton

Mai Més és una editorial catalana independent fundada per Judit Terradellas i Sergio Pérez a Barcelona el 2019. Està especialitzada en els gèneres fantàstic, de ciència-ficció i terror. Ha publicat alguns còmics en català.

Aquesta entrada està dedicada a l'edició en català del còmic M de Monstre, escrit i dibuixat per l'autora estatunidenca Talia Dutton. La traducció és d'Edgar Cotes. Va ser publicat el setembre de 2022 a la col·lecció Nüwa.

M DE MONSTRE

M de Monstre

Talia Dutton

Traducció d'Edgar Cotes

Rústica amb solapes

17 x 23 cm

224 pàgines

Color

21,50 €

Col·lecció Nüwa

Setembre de 2022

INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL

Una científica intenta ressuscitar la seva germana petita amb uns resultats inesperats en aquesta novel·la gràfica inspirada en Frankenstein sobre fantasmes, identitat i família.

Quan la Maura, la germana petita de la doctora Frances Ai, va morir en un accident tràgic fa sis mesos, la Frances va jurar que la reviuria. Tanmateix, la criatura que s’aixeca a la taula d’autòpsies clarament no és la Maura. De fet, aquesta noia, que tria el nom d’M, no recorda res sobre la vida de la Maura. Malgrat això, la Frances espera que l’M segueixi el mateix camí que la Maura —entrar a la universitat per convertir-se en científica— i continuar els projectes que la Maura i ella havien compartit. Esperant poder recuperar els records de la Maura, la Frances intenta rodejar l’M de tot el que queda del passat de la Maura, però l’M no vol saber res dels intents de la Frances per intentar que es converteixi en una cosa que no és.

Per poder afrontar el futur, tant la Frances com l’M hauran d’aprendre a escoltar-se l’una a l’altra i deixar marxar la Maura d’una vegada per totes. La novel·la gràfica debut de la Talia Dutton, M de Monstre, dona una visió acurada sobre el que significa viure sota les expectatives que t’imposen els altres, i també tu mateix.

«M de Monstre és tendra i emocional, construeix un món màgic i científic amb molta elegància, i té moltes coses a dir sobre temes com la identitat o el dol. M’he sentit molt identificada amb aquesta història d’intentar ser algú que no ets per poder ser estimat, i aquesta idea d’un monstre artificial que es vol trobar a si mateixa. És una manera molt bonica d’explorar aquest tema. A més, l’art és esplèndid. Molt i molt bé!.»

Molly Knox Ostertag

Talia Dutton és una dibuixant i il·lustradora asiàtica, biracial i queer. És una ferma defensora de la intersecció entre l’art i els jocs. Crea còmics introspectius sobre la relació entre monstres i humans, intentant trobar l’humor i la calidesa de les coses mundanes en el gènere fantàstic. Es va llicenciar en Art a la Brown University el 2018 i va fer un Màster en Belles Arts de Còmic el 2020. Viu a Los Angeles, on espera pacientment que el hàmster de la seva germana, en Boba McBumster, l’estimi.

Enllaços:

- Presentació de l'editorial, al seu web

- Ressenya de M de Monstre, de Llop Segarrenc a ComiCat

- Fitxa de M de Monstre, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Talia Dutton, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Mai Més, a Tebeosfera (en castellà)

Fonts d'informació: els webs de Mai Més i Tebeosfera i el bloc ComiCat

Pol·len Edicions (7): Dones de la muntanya. Cròniques de pagesia i ruralitats, de Federica Ravera i Martina Manyà

Pol·len Edicions és una cooperativa editorial independent catalana, especialitzada en pensament crític. Ha publicat alguns còmics en català.

Aquesta entrada està dedicada a les edicions del còmic Dones de la muntanya. Cròniques de pagesia i ruralitats, escrit per Federica Ravera i dibuixat per Martina Manyà. Pol·len n'ha fet dues edicions: la primera, en cartoné, va ser publicada el desembre de 2022; la segona, en rústica, el maig de 2023. El març de 2023 va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de còmic juvenil.

DONES DE LA MUNTANYA. CRÒNIQUES DE PAGESIA I RURALITATS

Dones de la muntanya. Cròniques de pagesia i ruralitats

Federica Ravera i Martina Manyà

17 x 24 cm

194 pàgines

Color (portada), blanc i negre (interior)
Edició en cartoné: 25 €, desembre de 2022

Edició en rústica, 20 €, maig de 2023

INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL

Dones de la muntanya és una novel·la gràfica retrat del món rural i pagès pirinenc, amb mirada de gènere. És el diari d’una científica social-natural i activista ecofeminista, Federica Ravera, que recorre el Pirineu per conèixer la ruralitat d’alta muntanya. Un diàleg bonic entre la ciència i l’art, on la protagonista, amb contradiccions d’urbanita i una curiositat ingent, escolta les dones parlar de les problemàtiques que assolen la pagesia i dels beneficis de la ramaderia i agricultura d’alta muntanya. Unes veus, les de les dones de la muntanya, que descriuen els seus rols i contribucions, les discriminacions i els sexismes, i les dinàmiques de poder que encara perduren en la nostra societat. La il·lustradora i artista plàstica Martina Manyà ha sabut crear en la novel·la un imaginari precís, humanista i natural a la vegada. 57è Premi Crítica Serra d’Or de Còmic juvenil. Escolteu l’entrevista de Federica Ravera a l’Irradiador d’Icat Fm.

Dones de la muntanya. Cròniques de pagesia i ruralitats és una novel·la gràfica retrat del món pagès i ramader pirinenc des de la mirada de gènere: de les pageses, formatgeres, artesanes de la llana, pastores. L’obra de ficció s’ha construït a partir de la recerca de Federica Ravera al Pirineu català entre 2019-2021, centrada a posar en valor el patrimoni ecològic i sociocultural relacionat amb la ramaderia extensiva i analitzar com els territoris i l’economia d’alta muntanya han co-evolucionat. Una investigació que també analitzava els canvis que han sofert aquests territoris en relació amb el clima, l’ús i gestió dels recursos naturals, demogràfics, culturals i socioeconòmics.

El còmic és també el diari d’una científica social i natural que recorre el Pallars per conèixer projectes de pagesia de muntanya, amb les seves contradiccions d’urbanita i una curiositat ingent que ens permet endinsar-nos en les problemàtiques que assolen les terres del Pirineu i les comunitats que les habiten. Una obra que no només té en compte els sabers de les pageses, sinó que és també un diàleg bonic entre artistes i científiques, entre l’autora de la idea i el text i la il·lustradora i artista plàstica Martina Manyà, que ha sabut crear un imaginari exquisit i rude a la vegada, una estètica divertida i alhora greu, en blanc i negre.

L’autora de la idea i el text és Federica Ravera, doctora en Ciències Ambientals i investigadora. Martina Manyà, il·lustradora i artista plàstica, és la creadora de les il·lustracions del còmic. Amb pròleg de Vanesa Freixa. El llibre està ecoeditat per Pol·len Edicions, compta amb la motxilla ecològica Bookdaper i compta amb el segell del Llibre Local.

AUTORES

Federica Ravera és investigadora al Departament de Geografia de la Universitat de Girona. Amb una formació socio-ambiental i un bagatge d’estudis i activisme en el món rural i l’agroecologia, fa recerca principalment en àrees de muntanya, en temes de gènere i amb una mirada (i un sentir) ecofeminista. La seva vida personal i profesional es mou de forma transhumant entre Barcelona, Girona i el Pallars Sobirà, darrer lloc on troba el seu refugi.

Martina Manyà és artista visual multidisciplinar. La seva obra es desplega en diferents formats tècnics i suports: pintura, il·lustració, cartells, tapissos i estampats per a tèxtil. Ja sigui a través del tema tractat com de la pròpia matèria utilitzada, la seva obra ens parla d’ecologia, consciència ambiental i feminisme. Des de fa molts anys, amb la família, passa part del seu temps al Pallars Sobirà.

Enllaços:

- Presentació de Pol·len Edicions, al web de l'editorial

- Fitxa de Dones de la muntanya, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Federica Ravera, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Martina Manyà, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Pol·len Edicions, a Tebeosfera (en castellà)

Fonts d'informació: els webs de Pol·len Edicions i Tebeosfera i el blog ComiCat

Editorial Finestres (11): El món sense fi, de Christophe Blain i Jean-Marc Jancovici

L'Editorial Finestres és una editorial catalana creada a Barcelona el 2021. Està especialitzada en còmic d'autor en català.

Aquesta entrada està dedicada a l'edició en català del còmic El món sense fi, escrit per Jean-Marc Jancovici i dibuixat per Christophe Blain, ambdós francesos. La traducció és de Pau Gros. Va ser publicat el novembre de 2022.

EL MÓN SENSE FI

El món sense fi

Christophe Blain i Jean-Marc Jancovici

Traducció de Pau Gros

Cartoné

24 x 29 cm

200 pàgines

Color

35 €

Novembre de 2022

INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL

En un moment polític decisiu per a redreçar i minimitzar les conseqüències del canvi climàtic, apareix 'El món sense fi', un còmic polèmic i políticament incorrecte. L'obra, que ja ha venut més de 300.000 exemplars a França, condensa diferents prismes al voltant d'aquesta emergència. Parteix de la tesi que l’espècie humana ha viscut en un món on les fonts d’energia semblaven inesgotables, però la situació ha canviat i són necessàries accions urgents.

Aquest còmic dibuixa una cronologia de com hem arribat fins aquí per, seguidament, descriure el nostre model econòmic i de producció -sovint en contra de la vida-, l’origen de la crisi energètica i possibles solucions col·lectives. Creat a quatre mans pel climatòleg Jean-Marc Jancovici i el dibuixant Christophe Blain, ambdós proven de donar resposta a la crisi del canvi climàtic amb una proposta no exempta d’humor.

CHRISTOPHE BLAIN

Christophe Blain (Gennevilliers, França) és dibuixant i guionista de còmics. Es va formar a l'Escola Superior de Belles Arts de Cherbourg-Octeville. Les seves primeres historietes troben el seu origen durant el seu pas pel servei militar a la marina francesa. El 2001 va publicar 'Isaac le pirate', premi al millor còmic al Festival d'Angoulême el 2002. El seu palmarès també inclou un segon reconeixement a Angoulême el 2013, en aquest cas, per l'obra 'Quai d'Orsay', també nominada al Premi a la millor obra estrangera al Saló del Còmic el 2012.

JEAN-MARC JANCOVICI

Jean-Marc Jancovici (1962, París, França) és enginyer, professor i expert en energia i clima. Va estudiar a l'Escola Politècnica i també a l'Escola Nacional Superior de Telecomunicacions. Actualment és membre del Consell Superior del Clima de França i fa divulgació a favor de l'energia nuclear, la taxa de carboni i el decreixement.

Enllaços:

- Presentació de l'editorial, al seu web

- Tast de El món sense fi, al web de l'editorial

- Fitxa de El món sense fi, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Christophe Blain, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Jean-Marc Jancovici, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de l'Editorial Finestres, a Tebeosfera (en castellà)

Fonts d'informació: els webs de l'Editorial Finestres i Tebeosfera i el bloc ComiCat

Editorial Base (13): La Bèstia, de Zidrou i Frank Pé

L'Editorial Base és una empresa catalana fundada l'any 1972. Publica còmics des de 2011.

Aquesta entrada està dedicada a l'edició en català de la col·lecció de còmic La Bèstia, escrita per Zidrou (Benoît Drousie) i dibuixada per Frank Pé, ambdós belgues. Avui en dia, l'editorial ha publicat el núm. 1 (de 2), el març de 2022.

És un homenatge a Marsupilami, un dels personatges clàssics del còmic francobelga, publicat també per Base. Pots consultar els números publicats en aquesta entrada del blog.

LA BÈSTIA núm. 1 (de 2)

La Bèstia

Zidrou i Frank Pé
Cartoné

24 x 28 cm

156 pàgines

Color
24,95 €

Març de 2022

INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL del núm. 1

Un marsupilami és capturat a la selva de Palòmbia pels indis xautàs i venut als traficants d’animals, que al porten a Europa. Però s’escapa del port d’Anvers i arriba als suburbis de Brussel·les, on és acollit per en François, un jove aficionat als animals que viu una existència força dura. Comença una aventura fascinant que conduirà a una gran amistat. Zidrou i Frank Pé fan un magnífic homenatge al personatge creat per Franquin, alhora que denuncien el maltractament i el tràfic d’animals exòtics.

Contracoberta del núm. 1

Enllaços:

- Història de l'Editorial Base, al web de l'editorial

- Fitxa de La Bèstia, a Tebeosfera (a castellà)

- Fitxa de Zidrou, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Frank Pé, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de l'Editorial Base, a Tebeosfera (en castellà)

Fonts d'informació: els webs de l'Editorial Base i Tebeosfera i el blog ComiCat

Panini Cómics (8) / Evolution Comics (6): Subnormal, de Fernando Llor i Miguel Porto

Panini Cómics és l'editorial de l'empresa Panini España dedicada a la publicació de còmics. N'ha publicat alguns en català. Panini España va ser creada el 1986 i forma part del Grupo Panini, una empresa italiana fundada el 1961.

Evolution Comics és el segell de Panini Cómics creat el 2014 i destinat a la publicació d'historietes que no són mangues ni de la Marvel.

Aquesta entrada està dedicada a l'edició en català del còmic Subnormal. Una història d'assetjament escolar, escrit per Fernando Llor i dibuixat per Miguel Porto, ambdós gallecs. Va ser publicat l'abril de 2022.

SUBNORMAL

Subnormal. Una història d'assetjament escolar

Fernando Llor i Miguel Porto
Cartoné

17 x 26 cm
152 pàgines

Color
20 €
Abril de 2022

INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL

Iñaki Zubizarreta, exjugador de bàsquet amb un físic extraordinari, va patir la cruesa del bullying durant l’escolarització. La seva alçada i força física no van servir de res enfront del grup d’assetjadors, que el van dur al llindar de la mort. Tots som vulnerables. Aquesta història real està guionitzada per Fernando Llor i dibuixada per Miguel Porto, amb la supervisió d’Iñaki, la imatge a Espanya dels que lluiten contra aquesta xacra.

Enllaços:

- Fitxa de Subnormal, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Fernando Llor, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Miguel Porto, a Tebesofera (en castellà)

- Fitxa d'Evolution Comics, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Panini España, a Tebeosfera (en castellà)

Fonts d'informació: els webs de Panini Cómics i Tebeosfera i el blog ComiCat

Bang ediciones (8): Ruptures, de Laure Sirieix i Lauri Fernández

Bang ediciones és una editorial catalana especialitzada en còmics, fundada l'any 2004.

Aquesta entrada està dedicada a l'edició en català del còmic Ruptures, escrit per la francesa Laure Sirieix i dibuixat per l'argentina Lauri Fernández. La traducció és de Xavier Beltrán. Va ser publicat l'abril de 2022 a la col·lecció Caos.

RUPTURES

Ruptures

Laure Sirieix i Lauri Fernández

Traducció de Xavier Beltrán

Cartoné

21 x 28 cm

160 pàgines

Color

25 €

Col·lecció Caos

Abril de 2022

INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL

La Maria, jove parisina de 17 anys, està concentrada en la preparació de la Selectivitat, quan ha de viatjar sobtadament a Barcelona per cuidar de la seva àvia, a la que acaben d’ingressar a l’Hospital del Mar. Ella i son pare la troben totalment desorientada i, al topar amb una antiga correspondència al seu pis al cor del barri de Gràcia, desenterraran un obscur secret. Als anys 50, fou empresonada a Les Corts, estant embarassada. Què se’n va fer de la criatura? Com és que mai en van saber de la seva existència? Serà un dels nadons robats durant la dictadura franquista?

Enllaços:

- Presentació de l'editorial, al web de l'editorial (en castellà)

- Fitxa de Ruptures, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Laure Sirieix, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Max Vento, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Bang Ediciones, a Tebeosfera (en castellà)

Fonts d'informació: els webs de Bang ediciones i Tebeosfera i el blog ComiCat

PRH (28) / Salamandra Graphic (1): Elise i els nous partisans, de Dominique Grange i Jacques Tardi

Ediciones Salamandra és el nom que va adoptar l'editorial Emecé España l'any 2000, quan el Grupo Planeta va comprar Emecé Editores. Va començar a publicar còmics l'any 2010. L'any 2014 va aparèixer Salamandra Graphic, el segell que s'encarregava de la publicació de còmics. El maig de 2019, es va anunciar que Penguin Random House Grupo Editorial (PRH, web corporativa) havia comprat Salamandra. Avui en dia, Salamandra Graphic és un dels segells de PRH.

Aquesta entrada està dedicada a l'edició en català del còmic Elise i els nous partisans, escrit per Dominique Grange i dibuixat per Jacques Tardi, ambdós francesos. La traducció és de Marta Marfany Simó. Va ser publicat el maig de 2022.

ELISE I ELS NOUS PARTISANS

Elise i els nous partisans

Dominique Grange i Jacques Tardi
Traducció de Marta Marfany Simó

Cartoné

24,1 x 31,9 cm
Color (coberta), blanc i negre (interior)
176 pàgines
25 €

Maig de 2022

INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL

Tardi i Dominique Grange signen una novel·la gràfica intensa i apassionant, amb ecos que ressonen avui amb més força que mai en una França encara esqueixada per la desigualtat i la injustícia.

L’Elise, una jove cantant de Lió que el 1958 arriba a París per provar sort, deixa enrere el món de l’espectacle arran del moviment contestatari del Maig del 68. Es nega a acceptar la «tornada a la normalitat» i s’afegeix al moviment de lluita contra l’explotació, la injustícia social i el racisme. Un recorregut atípic que ens porta des de la guerra d’Algèria fins als anys setanta, en el qual la protagonista s’encarna en unes il·lustracions vehements i en algun cas esgarrifoses.

Elise i els nous rebels enganxa el lector amb tota la força de l’experiència viscuda, barrejada amb elements de ficció, i segueix les passes d’una jove que es defineix ella mateixa com «compromesa per a tota la vida».

Enllaços:

- Ressenya d'Elise i els nous partisans, de Llop Segarrenc a ComiCat

- Fitxa de Elise i els nous partisans, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Dominique Grange, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Jacques Tardi, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Salamandra, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Penguin Random House, a Tebeosfera (en castellà)

Fonts d'informació: els webs de Salamandra Graphic i Tebeosfera i el blog ComiCat

Editorial Finestres (10): La noia i el mar, de Catherine Meurisse

L'Editorial Finestres és una editorial catalana creada a Barcelona el 2021. Està especialitzada en còmic d'autor en català.

Aquesta entrada està dedicada a l'edició en català del còmic La noia i el mar, escrit i dibuixat per l'autora francesa Catherine Meurisse. La traducció és de Carlos Mayor. Va ser publicat el novembre de 2022.

LA NOIA I EL MAR

La noia i el mar

Catherine Meurisse

Traducció de Carlos Mayor

Rústica

22 x 29 cm

120 pàgines

Color

22,95 €

Novembre de 2022

INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL

Una jove dibuixant francesa acaba d'arribar al Japó per fer una residència artística. Vol pintar la natura. Però, quina natura? La que calma o la que aclapara? És possible capturar la bellesa d'un paisatge viu? Compartint el seu mateix camí, un pintor japonès vol pintar una dona. Quina dona? Nami, que té un establiment termal on els dos artistes s'allotgen? Ella, lluny de ser una model fàcil, és una dona inquietant, misteriosa, i que, lligada als elements de la natura, pot preveure l'arribada d'un tifó tan sols observant els plecs del mar.

Aquest és un conte filosòfic i un viatge iniciàtic que explora la nostra relació amb la naturalesa i ho fa a través d'un univers paisatgístic japonès de bellesa colpidora.

CATHERINE MEURISSE

Catherine Meurisse (1980, Niort, França) és la primera dona membre de l'Acadèmia de Belles Arts de França. Coneguda arreu pel seu pas d'una dècada a la revista satírica Charlie Hebdo.

Va estudiar Llengües Modernes i Filologia Francesa a la Universitat de Poitiers i, el seu interès pel dibuix, que ja es va manifestar des que era ben petita, la va portar a formar-se més endavant en Il·lustració a l'Escola Superior Estienne de París i a l'ENSAD.

La seva primera obra en solitari, La comedie litteraire, va veure la llum el 2008. És un compendi de tall còmic dels referents de la literatura francesa. Meurisse ha publicat des de llavors altres llibres il·lustrats com La légèreté, on explica la seva experiència salvant-se per casualitat de l'atemptat contra Charlie Hebdo el 2015.

Enllaços:

- Presentació de l'editorial, al seu web

- Tast de La noia i el mar, al web de l'editorial

- Fitxa de La noia i el mar, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Catherine Meurisse, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de l'Editorial Finestres, a Tebeosfera (en castellà)

Fonts d'informació: els webs de l'Editorial Finestres i Tebeosfera i el bloc ComiCat

Comanegra (4): Nou elogi de la follia, de Jose Valenzuela i Alfredo Borés

Comanegra és una editorial independent catalana fundada a Barcelona l'any 2007. El gener de 2022 va anunciar la creació d'una col·lecció de còmic per a adults en català, Comanegra Còmics, dirigida per Oriol Malet.

Aquesta entrada està dedicada a l'edició en català del còmic Nou elogi de la follia, escrit per Jose Valenzuela i dibuixat per Alfredo Borés, ambdós catalans. Va ser publicat l'abril de 2023 dins la col·lecció Comanegra Còmics, de la qual n'és el núm. 5.

NOU ELOGI DE LA FOLLIA

Nou elogi de la follia

Jose Valenzuela i Alfredo Borés

Cartoné

19 x 27 cm
88 pàgines

Color
20 €

Col·lecció Comanegra Cómics núm. 5
Abril de 2023

INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL

Jose Valenzuela i Alfredo Borés se submergeixen en les profunditats de la salut mental a través de la creació conjunta d'aquest assaig gràfic, vàlid com a ficció i com a eina terapèutica útil.

Vet aquí dos autors submergits en les profunditats de la salut mental: el primer, que ha patit en carn pròpia els desajustos que poden sorgir-ne, decideix dedicar-hi una obra; el segon, que n’està fent una altra, rep una carta misteriosa en referència al seu treball. Tots dos es reuniran amb un Virgili que s’ha posat la bata de psiquiatre i que els conduirà pels subsols de diversos centres psiquiàtrics i per les consciències de diferents residents, que viuen realitats no gaire allunyades dels inferns dantescos. L’assaig gràfic que han creat Jose Valenzuela i Alfredo Borés és una obra rigorosa, vàlida com a ficció i com a eina terapèutica útil. Arrodoneixen l’obra una explicació sobre el procés de creació —decisions artístiques, documents consultats, converses amb tot tipus de professionals— i un pròleg de Núria Bendicho tan crític com colpidor.

Nou elogi de la follia és el cinquè títol de la col·lecció «Comanegra Còmics»: no-ficció i temes d'actualitat en còmics de gran qualitat.

AUTORS

L’assaig gràfic que han creat Jose Valenzuela i Alfredo Borés és una obra rigorosa, vàlida com a ficció i com a eina terapèutica útil. Arrodoneixen l’obra una explicació sobre el procés de creació —decisions artístiques, documents consultats, converses amb tot tipus de professionals—.

Enllaços:

- Presentació de Comanegra, al web de l'editorial

- Fitxa de Nou elogi de la follia, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Jose Valenzuela, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa d'Alfredo Borés, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Comanegra, a Tebeosfera (en castellà)

Fonts d'informació: els webs de l'editorial Comanegra i Tebeosfera i el blog ComiCat

Norma Editorial (30): les obres de Jordi Carrión i Sagar Forniés

Norma Editorial és una empresa catalana fundada per Rafael Martínez l'any 1977.

Aquesta entrada està dedicada a l'edició en català de les obres escrites pel català Jordi Carrión i dibuixades per l'aragonès Sagar Forniés sobre el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Avui en dia, Norma n'ha publicat dues. La primera és Gòtic, amb traducció de Yannick Garcia i publicada l'abril de 2018. La segona és El Museu, publicada l'abril de 2023.

GÒTIC

Gòtic

Jordi Carrión i Sagar Fornies

Traducció de Yannick Garcia

Cartoné

17 x 24 cm

48 pàgines

Color

16 €

Abril de 2018

INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL

EL NOU ASSAIG GRÀFIC DELS AUTORS DE BARCELONA. LOS VAGABUNDOS DE LA CHATARRA

El retaule gòtic és el primer artefacte narratiu en vinyetes de la història artística d´Occident. El rebesavi del còmic. A partir d´aquesta idea i de la col·lecció d´art gòtic del Museu Nacional d´Art de Catalunya, Jorge Carrión i Sagar han creat un assaig gràfic sobre com el dibuix i la pintura medievals mostren la transició entre el teocentrisme i l´humanisme. Un llibre extremadament original que recorre a diversos llenguatges per expandir allò que entenem per museu i assaig en el segle XXI.

Jorge Carrión és escriptor, crític cultural de The New York Times en Español i doctor en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. És autor de diversos assaigs narratius, com Librerías i Barcelona. Libro de los pasajes. Sagar és un dels autors gràfics més prolífics i reconeguts del panorama nacional, amb treballs en el món de la il·lustració, el còmic, el cine o l´escenografia. El 2015, ambdós autors publiquen la investigació periodística Barcelona. Los vagabundos de la chatarra, que ha estat rebut com un dels còmics espanyols més innovadors dels darrers temps.​

Producció pròpia!

EL MUSEU

El Museu

Jordi Carrión i Sagar Fornies

Cartoné

19 x 26 cm

204 pàgines

Color

30 €

Abril de 2023

INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL

Novel.la gràfica sense ficció i inclassificable, catàleg en vinyetes del Museu Nacional d’Art de Catalunya, assaig visual i narratiu, crònica de les institucions culturals del segle XXI, El Museu s’inspira en els frescos romànics, els retaules gòtics o la pintura moderna per recordar-nos que el còmic és un llenguatge tan antic com poderós. Mentre recorre un museu concret, viatja per la història de l’art i les idees, des de les coves prehistòriques fins a les pantalles contemporànies. Ho fa a través de personatges cèlebres, com Francisco de Goya, Jacint Verdaguer, Lluïsa Vidal, Pablo Picasso o Carmen Amaya, però també d’un vigilant de seguretat, d’una empleada que va perdre la vista o d’un professor de secundària i els seus alumnes. Perquè els museus són els espais on els mestres conviuen amb els ciutadans. I on tots aprenem.

Vuit anys després de Barcelona. Los vagabundos de la chatarra, una recerca periodística que era al mateix temps una reflexió sobre les ciutats de la nostra època, Sagar i Jordi Carrión tornen a signar un projecte complex i mutant, particular i universal. El retrat en paral.lel d’un únic museu i de tots els museus del món. Un llibre profundament inspirador i d’una gran originalitat, cridat a ser una obra de referència.

Enllaços:

- Presentació de l'editorial, al seu web (en castellà)

- Ressenya de Gòtic, de Llop Segarrenc a ComiCat

- Ressenya d'El Museu, de Llop Segarrenc a ComiCat

- Fitxa de Gòtic, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa d'El Museu, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Jordi Carrión, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Sagar Fornies, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Norma Editorial, a Tebeosfera (en castellà)

Fonts d'informació: els webs de Norma Editorial i Tebeosfera i el blog ComiCat

Pol·len Edicions (6): El procés de Burgos. Revolució i viure!, de Mikel Antza i Adur Larrea

Pol·len Edicions és una cooperativa editorial independent catalana, especialitzada en pensament crític. Ha publicat alguns còmics en català.

Aquesta entrada està dedicada a l'edició en català del còmic El procés de Burgos. Revolució i viure!, escrit per Mikel Antza (Mikel Albisu Iriarte) i dibuixat per Adur Larrea, ambdós bascos. La traducció és de Jon Elordi. Va ser publicat el desembre de 2020, després d'una campanya de micromecenatge a la web de Verkami.

EL PROCÉS DE BURGOS. REVOLUCIÓ I VIURE!

El procés de Burgos. Revolució i viure!

Mikel Antza i Adur Larrea

Traducció de Jon Elordi

17 x 24 cm
152 pàgines

Bicolor (portada) blanc i negre (interior)
20 €
Desembre de 2022

INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL

El procés de Burgos. Revolució i viure! És un còmic de Mikel Antza i Adur Larrea sobre l’anomenat Procés de Burgos, el consell de guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pertànyer a l’organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA). El procés, alhora que va suposar un desprestigi al règim franquista, va situar la lluita del poble basc a l’escena internacional.

Burgos. Desembre de 1970. Els jutges militars franquistes jutjaran setze militants d’ETA. Sis d’ells s’enfronten a la pena de mort. Què fer per salvar les seves vides? Com es pot donar a conèixer al món la repressió del País Basc? Però no només això… Aquesta novel·la gràfica, publicada en la commemoració del 50è aniversari del Procés de Burgos, ha estat creada per Mikel Antza (pseudònim de Mikel Albisu Iriarte) i l’il·lustrador Adur Larrea al voltant d’un dels fets més decisius de la història del País Basc, i que d’alguna manera va marcar un punt d’inflexió en la pèrdua de suport internacional del franquisme.

L’anomenat Procés de Burgos fou el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pertànyer a l’organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA), i que marcaria un abans i un després en la història del franquisme. Els fets jutjats representaven un atac al règim totalitari del general Franco, i tot i que no van mancar veus que demanaven un judici civil per a jutjar delictes civils, finalment, fou la justícia militar l’encarregada del procés. Tanmateix, cridava l’atenció l’elevat nombre d’encausats, així com les penes sol·licitades: sis penes de mort i 752 anys de presó.

Traducció de Jon Elordi

MIKEL ANTZA

Mikel Antza és el pseudònim de Mikel Albisu Iriarte, nascut a Donostia l’any 1961. Va començar a escriure a l’adolescència i, de jove, va col·laborar a revistes i diaris com Susa, Argia, Punto y Hora, Jakin, Egin. Als anys vuitanta va publicar dos llibres de relats curts i una obra de teatre escrita amb Iñaki Uria. Després d’un llarg període, va tornar a la literatura amb la novel·la “Ospitalekoak” i, a partir d’aleshores, ha publicat obres en diversos gèneres com teatre, crònica, poesia, destacant la seva novel·la “Atzerri” que ha estat traduïda al castellà. També ha traduït obres de Jean Genet i ha escrit lletres per a grups de música com Kortatu, Negu Gorriak i Tik-Tara.

El seu darrer treball és “Arroz urez”, un assaig literari que inclou des d’un prisma personal el naixement i el final d’ETA.

Iraultza eta bizi, publicat en català com El procés de Burgos. Revolució i viure és la seva primera incursió com a guionista al món del còmic, en aquest cas, il·lustrat per Adur Larrea.

ADUR LARREA

Adur Larrea Eguren neix a Bilbo l’any 19821. Treballa intercalant diversos projectes a través de la il·lustració, l’animació i el còmic. Pel que fa al món de la novel·la gràfica, els seus projectes més destacats han estat: “Okatxu” en col·laboració amb Mattin Irigoien i Asisko), “Gabriel Aresti BIOgrafikoa”, “Arditutakoak” (guió de Mikel Begoña), “Antzara eguna” (guió d’Harkaitz Cano) traduït al català per Pol·len edicions com El dia de les oques, i Iraultza eta bizi, publicat en català com El procés de Burgos. Revolució i viure (guió de Mikel Antza).

També col·labora habitualment amb les revistes Argia, Xabiroi i Iparraldeko Hitza.

Enllaços:

- Presentació de Pol·len Edicions, al web de l'editorial

- Fitxa d'El procés de Burgos. Revolució i viure!, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Mikel Antza, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa d'Adur Larrea, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Pol·len Edicions, a Tebeosfera (en castellà)

Fonts d'informació: els webs de Pol·len Edicions i Tebeosfera i el blog ComiCat

Pagès editors (5): Una gossa en un descampat, de Clàudia Cedó i Nono Moreno

Pagès editors és una empresa catalana fundada per Lluís Pagès Marigot a Lleida l'any 1990. Ha publicat alguns còmics en català.

El març de 2021, l'editorial va anunciar la publicació d'una nova col·lecció de novel·les gràfiques en català anomenada Doble Tinta, perquè tots els llibres s'imprimiran a dues tintes. El seu coordinador és Jaume Barrull Castellví.

Aquesta entrada està dedicada a l'edició del còmic Una gossa en un descampat, escrit per la catalana Clàudia Cedó i dibuixat per l'asturià Fernando "Nono" Moreno. És l'adaptació a la novel·la gràfica de l'espectacle teatral homònim escrit per Cedó. Va ser publicat el febrer de 2023 dins la col·lecció Doble Tinta, de la qual n'és el núm. 4.

UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT

Una gossa en un descampat

Clàudia Cedó i Nono Moreno

Rústica amb solapes

17 x 24 cm
124 pàgines

Bicolor (portada), color/dues tintes (interior)
18 €
Col·lecció Doble Tinta núm. 4

Febrer de 2023

INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL

Cartografia d'un dels moments més complexos que pot passar una persona gestant: la mort perinatal. El viatge de la Júlia, les seves pors, els dubtes o la seva alegria –perquè també n’hi ha, d'alegria, en els temps foscos– esdevenen un mapa necessari. Necessari tant per qui el fullegi el còmic per primera vegada, per qui va a veure l’obra al teatre o per qui té un descampat propi, potser encara per digerir. Un exercici imprescindible de visibilització de la mort perinatal. La posa al centre i n'ofereix una narrativa que ens parla de la vida parlant de la mort. Obre el llibre i, si tens por, no pateixis; agafa't de la mà de la Júlia i deixa't portar. Descobriràs que "hi ha bellesa en els descampats, però has de mirar de prop, per veure-la."

Carla Rovira, dramaturga

Amb una mirada poètica i també plena d’humor, l'obra aborda un dels temes tabú de la nostra societat: la mort perinatal.

Una gossa en un descampat és l’adaptació a la novel·la gràfica de l’espectacle teatral del mateix nom, escrit per Clàudia Cedó i dirigit per Sergi Belbel a la Sala Beckett de Barcelona.

L’obra de teatre va ser un èxit de públic i crítica i va ser guardonada amb els Premis de la Crítica, els Premis Butaca i el Premi Núvol Apuntador.

Fernando "Nono" Moreno (Oviedo, 1981) és enginyer, dissenyador industrial i nerd certificat. Tot i que aquest és el seu primer llibre publicat, ha dedicat tota la seva vida al còmic, ja sigui llegint-ne o dibuixant-ne. Ha treballat com a il·lustrador, fotògraf i dissenyador gràfic durant més de 20 anys. Ha realitzat identitats gràfiques per diferents empreses i entitats públiques, books fotogràfics per a models, el còmic Reflejos i nombrosos tallers i formacions relacionades amb el dibuix i la il·lustració, incloent quatre anys com a professor de dibuix tècnic al Master de Fachadas Ligeras de la UPV.

Clàudia Cedó (Banyoles, 1983) és dramaturga, directora de teatre i psicòloga. Coordina Escenaris Especials, projecte dedicat al teatre amb persones en risc d’exclusió social. El seu text Una gossa en un descampat va ser dirigit el 2018 per Sergi Belbel i va ser guardonat amb els Premis de la Crítica al millor espectacle, millor text i millor actriu, amb el Premis Butaca al millor muntatge de petit format, millor text teatral i millor direcció, i amb el Premi Núvol Apuntador a la millor dramatúrgia. El 2021 estrenà l’adaptació de l’obra Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà, dirigida per Guillem Albà i Gerard Arqué, i l’espectacle Mare de sucre, escrita i dirigida per ella mateixa. També ha dirigit i escrit els espectacles Tortugues: la desacceleració de les partícules –Premi Butaca al Millor text 2015–, L’home sense veu, Et planto, i Ciegos, els dos darrers textos guanyadors del Torneo Dramatúrgia Madrid.

Enllaços:

- Presentació de Pagès editors, al seu web

- Tast d'Una gossa en un descampat, al web de l'editorial

- Fitxa d'Una gossa en un descampat, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Clàudia Cedó, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Nono Moreno, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de la col·lecció Doble Tinta, a Tebeosfera (en castellà)

- Fitxa de Pagès editors, a Tebeosfera (en castellà)

Fonts d'informació: els webs de Pagès editors i Tebeosfera i el bloc ComiCat