[Darrera actualització: 4 de juliol de 2024]
Astiberri és una editorial basca especialitzada en còmic i creada l'any 2001. Ha publicat diversos còmics en català.
Aquesta entrada està dedicada a les edicions en català de les obres de l'autor valencià Paco Roca. Avui en dia, n'ha publicat tres: L'hivern del dibuixant (abril de 2011), Arrugues (gener de 2012) i La casa (abril de 2016), totes a la col·lecció Sillón orejero. De la segona, n'ha fet una segona edició. De la tercera, dues edicions més. La traducció de La casa és de Tina Vallès.
L'hivern del dibuixant
Paco Roca
Traducció de ?
Cartoné
17 x 24 cm
Color
128 pàgines
16 €
Col·lecció Sillón orejero
Abril de 2011
INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL
La vida a Bruguera amb la dictadura de Franco com a teló de fons i el fet que els seus dibuixants estrella se n'anessin per fundar Tío Vivo, una nova revista que els permetés aconseguir més recursos, mantenir el control creatiu dels seus personatges... –obtenir més llibertat, en definitiva– com a metàfora del règim franquista, és el marc i l'essència de L'hivern del dibuixant, la nova obra de Paco Roca, Premi Nacional del Còmic 2008 amb Arrugues.
I és que en l’Espanya del 1957, ser historietista era un ofici. Els dibuixants no eren artistes, eren obrers de la vinyeta. Cobraven a tant la pàgina –o la vinyeta–, treballaven a preu fet, seguint uns patrons establerts i inamovibles. Renunciaven als originals i als drets d’autor en canvi dels diners cobrats. Però en aquell 1957 es va produir un fet que va trencar la monotonia i va sembrar l’esperança. Cinc extraordinaris historietistes, famosos pels seus personatges, van gosar rebel·lar-se.
Després d’un any i mig de treball gràfic i de documentació, Paco Roca ha aconseguit reflectir amb gran fidelitat l’ambient de l’època i recrear-ne els protagonistes amb un gran realisme.
“No és casualitat –exposa en el pròleg Antoni Guiral, prestigiós estudiós del mitjà– que Carlos Conti, Guillermo Cifré, Josep Escobar, Eugenio Giner i José Peñarroya fossin els elegits, o els autoelegits. Eren autors de personatges populars amb prestigi, com Carioco, Tribulete, Carpanta, l’inspector Dan o don Pío. Alguns havien estat educats en la República, tots havien patit en directe la Guerra Civil; hi havia qui fins i tot havia lluitat en el bàndol perdedor. S’havien format en un entorn que responia a l’esperança”.
Guiral destaca especialment el treball de L’hivern del dibuixant en tant que és una de les “poquíssimes aproximacions a aquesta història, a la dels historietistes i les seves vivències. Paco Roca l’ha fet amb afecte i respecte, però també amb realisme i coherència amb el que explica. No tot és bonic, però la veritat a vegades és dolorosa”. És clar que la llista dels “actors” protagonistes de L’hivern del dibuixant és força més llarga que els esmentats més amunt: Rafael González, Vázquez, Víctor Mora, Armonía Rodríguez, Segura, Nadal, els germans Bruguera, Bernet, Ledesma, Ibáñez, Raf, Nené...
En certa manera, confessa el mateix Paco Roca, aquesta és l'obra que sempre havia volgut fer: “els tebeos de l'Editorial Bruguera són els que em van fer començar a estimar els còmics i, com molts de la meva generació, de les anteriors i de les posteriors, vaig créixer amb tots els seus personatges; Capitán Trueno, Mortadelo, Zipi y Zape, Anacleto... Des de petit em preguntava què hi havia al darrere, com eren els seus creadors, com treballaven i com era aquella editorial”.
L'hivern del dibuixant ha servit d'alguna manera per complir el somni infantil del dibuixant valencià, especialment en la part de la intensa tasca de documentació que ha hagut de dur a terme: “Unir els trossos de la història a partir dels records de dibuixants i altres persones relacionades amb l'editorial per intentar ser el més fidel possible als fets ha estat la part més complicada d'aquest àlbum, però també la més apassionant”, subratlla Roca.
Arrugues
Paco Roca
Traducció de ?
Cartoné
17 x 24 cm
Color
104 pàgines
15 €
Col·lecció Sillón orejero
Primera edició: gener de 2012
A la venda, la segona edició
INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL
L'Emilio, un antic executiu bancari, és internat en una residència d'ancians per la seva família després de patir una nova crisi d'Alzheimer. Allà, aprèn a conviure amb els seus nous companys –cada un amb un quadre “clínic” i un caràcter ben diferents– i els cuidadors que els atenen. L'Emilio s'endinsa en una rutina diària de cadència morosa amb horaris prefixats –prendre's els medicaments, fer la migdiada, menjar, fer exercici, tornar-se'n al llit...– i en la seva lluita contra la malaltia per intentar conservar la memòria i evitar ser traslladat a l'última planta, la dels invàlids, compta amb l'ajut de l'Ernesto, el seu company d'habitació...
Paco Roca aborda a Arrugues temes delicats, fins ara escassament tractats en historieta, como són l'Alzheimer i la demència senil. I ho fa d'una manera intimista i sensible, amb algunes notes d'humor però sense caure en cap moment en la caricatura. A l'aire de versemblança que es respira en el relat hi ha contribuït un acurat treball de documentació. Paco Roca va començar a recopilar anècdotes dels pares i familiars ancians dels seus amics i va visitar residències d'ancians per saber com s'hi viu, un material de primera mà que li ha servit per estructurar una ficció consistent.
Premio Nacional del Cómic 2008
Premio al mejor guión de autor español del 2007 en el XXVI Saló Internacional de Cómic de Barcelona
Premio a la mejor obra de autor español del 2007 en el XXVI Saló Internacional de Cómic de Barcelona
XXXI premio Diario de Avisos 2008 al mejor guión de historieta realista
Premio Gran Guinigi a la mejor historia larga del Festival de Lucca 2008 (Italia)
Premios Dolmen de la crítica 2008 al mejor guión
Premios Dolmen de la crítica 2008 a la mejor obra
Premio Expocómic 2008 a la mejor obra española
“La grandesa de Roca en enfrontar-se al fet dramàtic ha estat no deixar-se superar per l’anècdota ni per un to ensucrat. [...] Encanta, atrau, distreu... pur encant trist. Des de la portada, magistral, fins a l’última pàgina”. Peio H. Riaño. Público
“Arrugues narra amb precisió la batalla contra la vellesa. Una batalla sense armes però no exempta de llàgrimes”. Yves-Marie Labé. Le Monde
La casa
Paco Roca
Traducció de Tina Vallès
Cartoné
24 x 17 cm
Color
136 pàgines
18 €
Col·lecció Sillón orejero
1a edició: abril de 2016
2a edició: ?
3a edició: juny de 2024
INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL
Al llarg dels anys l'amo omple de records casa seva, testimoni mut de la seva vida. I ell és també la fidel imatge d'ella. Com les parelles que han viscut sempre juntes. Així que quan el seu ocupant desapareix per sempre, el contingut de la casa es paralitza per la pols i espera que el seu amo torni algun dia.
Els tres germans protagonistes d'aquesta història tornaran un any després de la mort del pare a la casa familiar on van créixer. Tenen la intenció de vendre-la, però amb cada trasto que llencen s'enfronten als records. Tenen por d'estar-se desfent del passat, del record del pare, però també del seu propi. En aquesta nova obra de Paco Roca es perceben ressons autobiogràfics que sorgeixen d'una necessitat d'explicar una situació que ha tocat de prop l'autor valencià, tal com ja li va passar amb Arrugues.
L'escriptor Fernando Marías destaca que ««No hi ha res que comprometi més un autor que arrencar la seva obra amb una seqüència memorable. El lector ho ha captat i exigirà que la força no afluixi i que a més s'encamini cap a un tancament exacte d'un cercle perfecte. La casa, plena d'amor i veritat, ho aconsegueix», i afegeix que per ell aquesta nova obra de l'autor valencià, «un emocionant últim passeig que fan junts pare i fill, també és el llibre que ha permès a Paco Roca dibuixar el Temps que se'n va, que se'n va anar, o que se n'anirà».
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Entrades
