dilluns, 17 de setembre de 2018

Trilita Ediciones (2): Cròniques a llapis, de Lluís Juste de Nin


[Darrera actualització: 5 d'agost de 2020]

Trilita Ediciones és la nom comercial de l'empresa catalana Asuntos Especiales S. L. Va néixer l'any 2014. El seu director és Albert Mestres (soci de la llibreria Continuarà Còmics). Juntament amb Netcom2 Editorial, forma part de Coeditum.

Després de la mort de Paco Camarasa, d'Edicions de Ponent, el juliol de 2016, Lluís Juste de Nin es va quedar sense editor. El setembre de 2016, es va anunciar un acord entre l'autor i Albert Mestres per a la publicació de la seves noves obres (notícia a ComiCat).

L'any 2017, Trilita va engegar la col·lecció Cròniques a llapis, que ha acullit les darreres obres de l'autor, que va morir el 21 de maig de 2020 (notícia a ComiCat). Juste de Nin va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2019 (notícia a ComiCat).

Avui en dia, la col·lecció inclou cinc còmics: quatre d'ells són històries noves, les darreres realitzades per l'autor, i un és una reedició.

Els còmics nous són: Garbo, l'espia que enganyà Hitler (febrer de 2017), Vergonya! La Grandeur Touchée (febrer de 2018), El Noi. Vida i mort d'un home lliure (març de 2019) i Rossinyol que vas a França (juliol de 2020), que són els números 1, 4, 7 i 10 de la col·lecció, respectivament. El darrer còmic va ser publicat el març de 2020 amb un error d'impressió (notícia a ComiCat). L'editorial va posar a la venda l'edició corregida el juliol.

El núm. 6 de la col·lecció inclou la reedició d'Andreu Nin. Seguint les teves passes (octubre de 2018) publicat originalment el febrer de 2016. A la portada, s'hi indica que és la 3a edició; per tant, Edicions de Ponent en va fer dues.


CRÒNIQUES A LLAPIS


GARBO, L'ESPIA CATALÀ QUE ENGANYÀ HITLER

Garbo, l'espia català que enganyà Hitler
Lluís Juste de Nin
24 x 32 cm
Color (portada), blanc i negre (interior)
148 pàgines
Cartoné
28 €
Cròniques a llapis núm. 1
Febrer de 2017





INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL

Aquesta és una història de dos catalans, un de ficció i l'altre un personatge història, que, de ben joves, coincidiren a la terrible batalla de l'Ebrer.

El personatge històric és en Joan Pujol, que amb el temps esdevingué el mític espia doble al servei de l'MI5 britànic, en Garbo. Tingué un paper important a l'hora d'enganyar el mateix Hitler i fer-li creure que la invasió aliada vindria per Calais i no pas per Normandia.

Paral·lelament viurem la trajectòria d'en Roger Corbella, fill de la vila de Gràcia i, igual que en Joan Pujol, admirador incondicional de l'heroi més popular del cinema mut: el flamant pistoler del far west Tom Mix, referent dels dos xiquets pel seu coratge i justícia amb els més febles.

La vida portarà els dos personatges al Londres crivellat pels bombardejos de la Wehrmacht als anys quaranta. Un dia es van creuar pel carrer i en Corbella el reconegué. Què hi feia, en Pujol, a Londres? Havia desertat en plena batalla de l'Ebre passant-se a les línies franquistes. Segur que devia ser un espia al servei dels nazis...

Aquella trobada portà en Corbella a convertir-se en l'ombra d'en Pujol. Havia de demostrar que aquell home era un agent de l'Abwehr, que hi feia, si no, a Londres?


VERGONYA! LA GRANDEUR TOUCHÉE

Vergonya! La Grandeur Touchée
Lluís Juste de Nin
24 x 32 cm
Color (portada), blanc i negre (interior)
110 pàgines
Cartoné
28 €
Cròniques a llapis núm. 4
Febrer de 2018





INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL

París, 14 de juny de 1940. El funest dia en què les tropes del Tercer Reich van entrar a la capital francesa.

Aquesta és la història d'uns exiliats catalans que van prendre la decisió de quedar-s'hi tot i el perill que comportava.

Entre ells, els cartellistes Carles Fontseré i Martí Bas, el pintor Clavé, l'escriptor i polític catalanista Rafael Tasis, el crític d'art Sebastià Gasch, i el nostre protagonista de ficció, el dibuixant satíric Quim Moix.

L'ocupació nazi va durar quatre anys. El present relat es proposa denunciar la manca de resistència i la covardia de la majoria de ciutadans francesos d'aquesta generació enfront de l'invasor.


ANDREU NIN. SEGUINT LES TEVES PASSES

Andreu Nin. Seguint les teves passes
Lluís Juste de Nin
24 x 32 cm
Color (portada), blanc i negre (interior)
104 pàgines
Cartoné
28 €
Octubre de 2018
Cròniques a llapis núm. 6
A la portada, s'hi indica que és la 3a edició.



INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL

L’any 1892 va néixer al Vendrell, a la comarca del Baix Penedès, en el si de la família humil d’un sabater afeccionat a la música, un nen destinat a convertir-se en català universal.

Amb el pare director de la Coral Vendrellenca, amic del mestre Pau Casals, l’Andreu ben aviat despuntà per la seva capacitat intel·lectual i per les seves preocupacions polítiques i socials i amb tretze anys va publicar el seu primer article en un periòdic local.

Catalanista convençut –l’11 de setembre del 1906 va fer el discurs de salutació a la senyera al Centre Catalanista del Vendrell– va començar a militar a les files del republicanisme federal i va estudiar magisteri, primer a Tarragona i després a Barcelona, mentre col·laborava intensament a la premsa local, comarcal i també a la barcelonina, on esdevingué redactor d’El Poble Català.

La seva consciència social es va concretar en una primera militància a les files del socialisme, però sobretot a partir del 1919 al gran sindicat de la CNT, on n’esdevingué secretari general. Fou amic i company de dirigents com Salvador Seguí i Àngel Pestaña, i amb ells hagué de fer front als anys durs del pistolerisme i la repressió governamental. Entusiasta de la revolució russa del 1917, l’any 1921 viatjà a Moscou tot representant la CNT, i romangué a la pàtria dels soviets fins a les darreries del 1930. Allí es féu comunista, va aprendre el rus, es va comprometre amb la revolució, es va enamorar de l’Olga Tareeva –que li va donar dues filles precioses–, es féu trotskista i profundament antiestalinista, i començà a traduir al català els clàssics russos.

De retorn a Catalunya, en vigílies de la proclamació de la República, va viure amb intensitat els canvis que s’estaven propiciant, primer com a dirigent de l’Esquerra Comunista i després del Partit Obrer d’Unificació Marxista, i va publicar llibres emblemàtics com Les dictadures dels nostres dies o Els moviments d’emancipació nacional.

Amb l’esclat de la guerra civil, el juliol del 1936, es convertí en conseller de justícia de la Generalitat de Catalunya, des d’on desenvolupà una tasca ingent, però el seu compromís amb la revolució i les seves crítiques a Stalin i a l’estalinisme li valgueren una intensa campanya en contra per part dels estalinistes catalans i espanyols. Després dels fets de maig del 1937, iniciada la injusta repressió contra el POUM, l’Andreu fou segrestat per la policia política soviètica –que actuava clandestinament a l’Espanya republicana– i morí assassinat. Però el seu record i la seva herència no han desaparegut mai i han deixat una profunda empremta entre tots aquells que segueixen lluitant per l’emancipació social i nacional, a les quals l’Andreu havia dedicat la seva vida.

Pelai Pagès. Professor d’Història Contemporània a la UB


EL NOI. VIDA I MORT D'UN HOME LLIURE

El Noi. Vida i mort d'un home lliure
Lluís Juste de Nin
24 x 32 cm
Color (portada), blanc i negre (interior)
104 pàgines
Cartoné
24,80 €
Cròniques a llapis núm. 7
Març de 2019




INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL

Què o qui és una dona o un home lliure? Difícil resposta, cert?

Convençut que el Noi del Sucre en fou un, aquest volum va dedicat a la seva convulsa i curta vida.

Com tants camperols, la família Seguí, procedent de Tornabous, a l'Urgell, abandonaren la terra per anar a la ciutat. En Salvador tenia només 4 anys...



Rossinyol que vas a França
Lluís Juste de Nin
24,50 x 33 cm
Color (portada), blanc i negre (interior)
120 pàgines
Cartoné
24,80 €
Cròniques a llapis núm. 10
Març de 2020. Edició corregida: juliol de 2020




INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL

«Rossinyol que vas a França, rossinyol; encomana’m a la mare, rossinyol...»
Talment com ell, en Jan Castres va ser mobilitzat per l’armada francesa quan va esclatar la gran guerra l’agost del 1914. Va ser traslladat a un país que no era el seu, malgrat que la seva nacionalitat deia el contrari, i juntament amb reclutes de l’altre costat dels Pirineus, vestits com ell amb l’uniforme blau i pantalons vermells, van ser conduïts cap a la frontera belga en mig d’un infern anomenat Charleroi...

Així acabava a La muntanya màgica, amb la incertesa sobre el destí del desconcertat protagonista.
La meva gosadia és ara fabular sobre com en Jan Castres es lliura d’una mort quasi segura i maquilla la seva deserció per convertir-se en un heroi.
El seu instint de supervivència, adobat per una imaginació singular, pròpia d’un somiatruites arrogant, no exempta a parts iguals de bondat i roïndat, el portarà fins a París...

El personatge del protagonista està basat en Hans Castorp, del genial Thomas Mann. He procurat no desviar-me de la curiosa personalitat que li va atorgar el mestre alemany, aquest jove que va ingressar voluntàriament durant anys al balneari de La muntanya màgica, refugi d’inseguretats i pors, on va trobar l’amistat, el mestratge i també l’amor més apassionat. L’amor que no havia renunciat a retrobar algun dia amb la seva adorada Claudia Chauchat, ingressada al sanatori de Davos...


Enllaços:

- Ressenya de Garbo, l'espia que enganyà Hitler, de Llop Segarrenc a ComiCat
- Ressenya de Vergonya! La Grandeur Touchée, de Llop Segarrenc a ComiCat
- Ressenya de Rossinyol que vas a França, de Llop Segarrenc a ComiCat
- Adéu, Lluís Juste de Nin, article de Llop Segarrenc a ComiCat
- Fitxa de Lluís Juste de Nin, a Tebeosfera (en castellà)
- Fitxa de Crónicas a lápiz, a Tebeosfera (en castellà)
Fitxa de Trilita Ediciones, a Tebeosfera (en castellà)
- Fitxa d'Albert Mestres, a Tebeosfera (en castellà)
- Fitxa de Coeditum, a Tebeosfera (en castellà)

Fonts d'informació: els webs dCoeditum i Tebeosfera i el blogs de Trilita Ediciones i ComiCat

Cap comentari:

Publica un comentari